
Descrizion dla jita
A ce fusties ti jons’a do a fé chësta jita?
La montes y i crëps ne ie nia mé cunfins ma, tres si jëufs y furceles, nce cunliamënc – y chël bele da mileneies incà. La fusties ie mo da udëi tla cuntredes de marueia dla Dolomites, tres chëles che l menova bele abenëura troies de transit mpurtanc sciche l Troi Paian preistorich y te chëles che i iagri ciaciova la salverjina do che i dlacieres se ova retrat do l’ultima dlaciazion dan n 12.000 nchin 10.000 ani. Na testemunianza n ie i prei grassins de Plan de Frea, sun chëi che i pastri dl tëmp dla piera nchin al tëmp dl bront ciampejova pra l gran puron sota Murfrëit. Ncueicundì vën Plan de Frea ratà la luegia de giaveda archeologica dl tëmp dla piera mesan de majera mpurtanza sun la pert meridiunela dla Elpes.
Cie nes aspieta pa?
La jita saurida ma che se damanda mpo n pue’ de mpëni ie adateda per duc y dutes che ie mesanmënter n forma, nce per families cun mutons/mutans da 10 ani insù. L ie de bujën de de bon ciauzei y furnimënt da jì samont. N va a pe per n doi ëura y mesa, l deslivel ie de 170 metri a jì suvier y de n 400 metri a jì juvier, la destanza ie de ntëur 6 km.
Ulà nes mëina pa la escurscion?
Cun l mplant portamont sun Dantercëpies te Sëlva furnons su nchin sota la Pizes de Cir, jon pona sun l troi curt 12A ma sturjon tosc a man drëta jan ju sun la streda de cunliamënt sun Jëuf de Frea ulache passova n iede l vedl Troi Paian.
Sun l troi 654 ruvons ju sun i prei de Plan de Frea y iló se fermons pra n gran puron dolomitich, sota chël che l ciampejova ciaciadëures y culetëures dl tëmp dla piera. Ncueicundì ie chësta la luegia de giaveda archeologica dl tëmp dla piera mesan plu mpurtanta sun la pert a sud dla Elpes.
Da tlo jons tl prim sun l troi 654, de reviers nchin ala deramazion, y tulon da iló, a man drëta, l troi 653 nchin che ruvon pra la fermeda dla curiera Chalet Gerard sun l stradon de Frea. Tlo tulons la curiera che nes mëina de reviers te Sëlva, union ora dla curiera pra la fermeda La Bula y jon inò sala stazion a val dla furnadoia de Dantercëpies.