Chësc cë de massaria de ram de 6 cm testemunieia la transizion dal tëmp dla piera al tëmp di mitei bonorif (3200-2200 dan G.C.). Da canche la persones se ova lascià ju te nridlamënc permanënc ales metù man de giavé ram y de l elaburé per produjer massaria de utl. La luegia d'abineda dlongia na funtana d'ega sota n gran puron de dolomit japé de Saslonch lascia pensé che l pudëssa se traté de na ufierta votiva.

Chësta fibula de bront dala costruzion de n archët de balest, che se à mantenì bela ntiera, ie unida giateda per cajo japé dla Piza de Tiera Cuecena. Sun l balest iela decureda cun ntaies paralei y la fina via cun n buton de urnamënt. Tl'antichità univa la fibules adurvedes per fissé l guant y les fova la precursores dla prosces y di butons. Les vën partides su te truepa sortes carateristiches aldò de cultures y tëmps defrënc. N valgunes ie mé feminiles, n valgunes ie maschiles.