Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Villa Margherita

L luech da Stufan (ncuei Villa Margherita) ie una dla lueges de nridlamënt storiches de Urtijëi. Dl 1872 y dl 1882 à l costrutëur d'auteresc y ferleigher Josef Rifesser sr. restruturà y amplià l mesc da doi frabiches l tramudan te na firma d'ert sacrela y d'aredamënt da dlieja cun berstotes per scultëures y tislaria. Ntëur l 1900 fova la firma una dla gran mprejes de costruzion d'auteresc de Urtijëi. L fi, bera Śepl da Stufan (Josef ir), à menà inant la firma y giaurì na filiala a Persenon dlongia la stazion.

Dlieja de Sant Antone

Na prima dlieja sun plaza Sant Antone vën nunzieda tl 15ejim secul, ma la ie plu vedla. Dl 1676 ie la dlieja unida fineda cun l tët ërt da doi eles coche la cunescion ncuei. Ti ani 1870 iela unida restaureda l prim iede. La figures sun la pertes dl autere dl 1684 reprejentea san Ruprecht y san Miculau. La cueva de Lourdes ie zerileda cun minerei dla Mont de Sëuc, la tofles dl autere ie de Josef Moroder Lusenberg, la scultures de artisć de Gherdëina.

Dlieja de pluania de San Durich

Dl 1796 finen de frabiché la dlieja de pluania nueva sun n grunt dl luech de Pana. Ala fin dl ann 1799 vëniel benedì l autere dl costrutëur de auteresc Stampa, che vën pona baratà ora dl 1870 cun n autere neoromanich de J. Schneider. Pervia dl aumënt dla populazion iel pona dal 1905 al 1907 unì njuntà la doi capeles aldò de dessënies de J. Rifesser da Stufan. I auteresc da les pertes y l aredamënt scultorich ie de artisć de Gherdëina.