Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Ferdinand Stuflesser, Ars Sacra

Tl 1875 ova Ferdinand Stuflesser giaurì la berstot de scultura jal mesc de Petlin – cun n local de lëur de n’autëza de 15 m per pudëi lauré sun i auteresc. Tl 1910 à si fi Johann sëurantëut la berstot slargian ora la firma de viers di marcëi dl’Americhes.

Coche una dla puecia prima berstotes dl lëur d’auteresc dl Òtcënt ie chëla de Stuflesser stata bona de se adaté amplian si lëur nce a derturedes de aredamënc y ogec artistics de dliejes. Ncuei vën la firma meneda tla cuinta generazion coche “Ars Sacra 1875 Ferdinand Stuflesser” a Puntives.

Dlieja de Santa Maria ad Nives, Sëlva

Dl 1517 iel documentà na frabica nueva che ie unida amplieda dl 1678. Mo n iede frabicheda da nuef ie la dlieja pona unida dl 1872 do plans de Cyprian Pescosta che fova ntlëuta pluan sa Bula. L aredamënt ie unì fat da costrutëures d'auteresc dla Val Badia y da scultëures de Urtijëi. Tl 1988 ie la naveda dla dlieja unida barateda ora da na costruzion nueva amplieda.

Dlieja de pluania de San Durich

Dl 1796 finen de frabiché la dlieja de pluania nueva sun n grunt dl luech de Pana. Ala fin dl ann 1799 vëniel benedì l autere dl costrutëur de auteresc Stampa, che vën pona baratà ora dl 1870 cun n autere neoromanich de J. Schneider. Pervia dl aumënt dla populazion iel pona dal 1905 al 1907 unì njuntà la doi capeles aldò de dessënies de J. Rifesser da Stufan. I auteresc da les pertes y l aredamënt scultorich ie de artisć de Gherdëina.