Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Mola de na majenadoia rudënta a man de porfir

La mola da mené ntëur ie unida abineda n ucajion de giavedes de na cësa privata a Urtijëi y la possa unì dateda tl tëmp dl fier. Chësta sort de mola ie deriveda dala sort plu vedla a rurel y a tibla y la ova la medema funzion dla majenadoia mediterana tipica. Ma la fova carateriseda da doi ntaies da les pertes da pudëi cuncé ite tibles de lën che alesirova dassënn l mené ntëur.

Majenadoia a man cun tibla de porfir

Chësta tipica majenadoia mediterana de porfir local ie dl tëmp preroman y ie unida abineda te na cundizion de framënc sun Col de Flam. De pitla cuantiteies de graniei de blava (orde, avëina) univa jetedes tla fureda de passaje y majenedes tres l cuntat cun n sas plat nia muvibl che ne se à nia mantenì. L sas dessëura univa menà cun na tibla de lën. 

Rampin da pië pësc de bront

Chësta odla scëmpla ie plieda trëi iedesc tla forma de n U. La à na fin reguceda y na fin spiza. La ie na testemunianza che tl tëmp preistorich univel jit a pësc tl Derjon. L rampin de bront ie unì giavà ora cun d'autri ogec d'adurvanza de bront (fibules, odles, n buton, na varëta) te n'abitazion dl tëmp dl fier dal 4. al 2. secul dan G.C. sun Col de Flam. 

Doi sasc da majené dl tëmp dl fier

Chësta doi codles da majené de sas vulcanich unides a lum sun Col de Flam univa adurvedes a majené blava. I sasc da majené univa sfriei via y ca cun la man sun na plata da majené. L sas da majené dala forma turonda ie bonamënter unì sciaudà su tan dassënn che l se à sfendù. La rejon ie bonamënter stata n gran meldefuech tla cësa ulache l sas univa tenì su. 

Framënc de ceramica de cuntenidëures defrënc

De gran cuntenidëures de ceramica univa adurvei tl'abitazions preistoriches per tenì su maiadives. Chësta flistres de ceramica grovia ie decuredes cun urnamënc ntëurvia, n pert lizies y n pert cun ntaies. I reperc vën dal Rabanserhof a San Piere pra Laion, l zënter de dlieja uriginel de Gherdëina. Les ie unides a lum canche n à giavà ora na cësa dl tëmp dl bront mesan (1500-1350 dan G.C.).