Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Curtel de fier

N curtel de fier roman ie unì scuviert per cajo dlongia l Ciastel de Gherdëina (Fischburg). L cë de massaria o l'erma ie bonamënter unit perdù tl bosch. Per i Romans ne semea Gherdëina nia vester stata n raion de nteres particuler, no a livel geografich coche via de comunicazion y no dal pont de ududa dl'atività de nridlamënt.

Manarin, zapes y curtel fier

Tla luegia de cult y sacrifize dl tëmp dl fier sun Col de Flam iel tl 1848 unì giatà truep pec de belijia, ermes de fier y cëves de massaria depusitei ritualmënter. Pra l'ultima grupa toca nce i manarins, la zapes y i curtiei y n valgun pec de massaria per lauré l lën coche l boter (scarpel). Na zapa de fier à na scritura sun si mane.

Goba de n scude de fier

La pert zentrela gomba de mitel de n scude de lën dl tëmp dl fier tardif (6.-2. secul dan G.C.) ie unida abineda sun Col de Flam. La univa adurveda per prutejé l puni de chiche teniva l scude y ie fata defin aldò dl'ert da fever celtica. L repert possa vester na testemunianza dla presënza de cumbatënc celtics o che l univa tlo fat do ermes galiches. La pert de lën dl scude ne se à nia mantenì.

Fibules de bront y fier

L cumples de reperc cunesciù dl tëmp dl fier de Col de Flam cuntën, ora che na lingia de ermes y massaria, nce ogec defrënc de urnamënt persunel che ie unic depusitei ritualmënter. Dlongia braciulëc de bront, varëtes y na pierla de scipa iel danter chisc reperc truepa fibules de bront y fier per l guant. Aldò de si formes y de coche les ie zeriledes vënieles datedes tl tëmp danter l 400 y l 15 dan G.C.