Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Haliotimorpha y Chemnitzia

Chisc gran gastropoc fova zerilei cun ficeri lonc y cun de gran grops, da una pert acioche la crosa fossa renfurzeda, dal'autra pert acioche i ëssa pudù se scuender danter i sasc y resté mpo n cuntat cun l'ega muvimenteda che caraterisova l ambient de vita de ch'la cumenanza che cunescion ncuei cun l inuem de "tufs da Pachycardia" y che ie plu tert unida trata ju ti soc dl mer.

Fedaiella

Chisc snec dala forma de na codla pudova arjonjer mesures bendebò grandes y pervia de si sëuraspersa lizia fovi tla cundizions de resté stabii nce canche l mer fova scialdi da ondes. Pudon se nmaginé che chësta cunchilies fova scialdi da culëur ajache n valgun ejempleres mostra mo fusties de culëur, scebën che ne savon mo nia de ce culëur che l se trata.

Pachycardia

Chësta cunchilia bivalva fej ora l 90 percënt di fossii ti strac di tufs da Pachycardia, che ne à nia chësc inuem per cajo! Chisc sedimënc grovesc tipics de Mont de Sëuc (arenaries y conglomerac cun sasc de giara limei ju de pruvenienza vulcanica) reprejënta na depusitazion cun organisms che vivova sun la spiages dla ijules vulcaniches, ulache l muvimënt dla ondes fova scialdi sterch. La Pachycardia ova na crosa scialdi spëssa nsci che la  pudova tenì permez ala gran energia dl'ega.