Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Itiosaur

L fossil plu cunesciù de Gherdëina ie zënzauter l Itiosaur che n à giatà sun Secëda. Chësc gran retil de mer, de na lunghëza de plu o manco 5 m, fova l majer tier da rapina de si tëmp (dan zirca 241-240 milions de ani). Pervia che l mancia na gran pert dl schilet ne iel nia puscibl atribuì cun segurëza i resć a na sort prezisa. Purempò iel n repert scialdi mpurtant, ajache l ie unich tl Ladinich bas, n tëmp de crisa per chisc retii de mer.

Pachypes dolomiticus

Na piedia tl sablon tume che ie ncuei deventà sas, l'Arenaria de Gherdëina, ie chël che ie restà di Pareiasaures tla Dolomites. I fova de gran retii primitifs tóc che magiova fueia ti bòsc daujin ai flusc d'ega. Pudessan nce dì che i fova a na cërta maniera la "vaces" dl tëmp dl Perm, scebën che messon tenì a mënt che ntlëuta ne fovel mo deguna ierba, ma mé felesc y d'autra plantes, coche l lën da odla Ortiseia.