Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Itiosaur

L fossil plu cunesciù de Gherdëina ie zënzauter l Itiosaur che n à giatà sun Secëda. Chësc gran retil de mer, de na lunghëza de plu o manco 5 m, fova l majer tier da rapina de si tëmp (dan zirca 241-240 milions de ani). Pervia che l mancia na gran pert dl schilet ne iel nia puscibl atribuì cun segurëza i resć a na sort prezisa. Purempò iel n repert scialdi mpurtant, ajache l ie unich tl Ladinich bas, n tëmp de crisa per chisc retii de mer.

Amonic

I amonic fova cefalopoc, mparentei cun i nautilus, i pësc da tinta y i calamares de nosc dis. Al didancuei iesi morc ora, ma tl tëmp dl Trias fajovi pert di organisms che univa dant l plu suvënz. Restà iel truep curëc dala formes perfetamënter tridimensciuneles nchin plates defin. L'evoluzion morfologica asvelta de truepa sortes fej dainora n strumënt mpurtant per daté i sasc. Truepa sortes à mé vivù n valgun milesc de ani.

Claraia

Chësta bivalva fej deberieda cun d'autra sortes dla familia Claraia pert di organisms che, do la gran crisa biologica de dan 252 milions de ani, se à adatà miec ala cundizions dl ambient tl'eghes di meres daujin ala costes. Tan estremes che la cundizions fova ntlëuta desmostra l fat, che n ne à giatà degun d'autri organisms che pudëssa unì cunliei ala Claraia: l semea che Claraia fova la sëula che à pudù sëuraviver te chësta cundizions.

Archeolepidotus

Chësc pësc fossilisà ie unich. De gra ala nrescida di microfossii tl sas àn pudù l daté tl tëmp ntëur l lim Perm-Trias (dan zirca 252 milions de ani), n mumënt dla storia dla Tiera scialdi critich, canche la vita manaciova de murì ora. L Archeolepidotus fej pert dla grupa di Parasemionotides, che vivova bele tl tëmp dl Perm aut y che se à svilupà dassënn tl Trias bas. Ora de chësta sort iel pona nasciù la majera pert di pësc de aldidancuei.

Pachypes dolomiticus

Na piedia tl sablon tume che ie ncuei deventà sas, l'Arenaria de Gherdëina, ie chël che ie restà di Pareiasaures tla Dolomites. I fova de gran retii primitifs tóc che magiova fueia ti bòsc daujin ai flusc d'ega. Pudessan nce dì che i fova a na cërta maniera la "vaces" dl tëmp dl Perm, scebën che messon tenì a mënt che ntlëuta ne fovel mo deguna ierba, ma mé felesc y d'autra plantes, coche l lën da odla Ortiseia.