Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Monumënt a Johann Baptist Purger

A Johann Baptist Purger, ferleigher y ambolt de Urtijëi, ti va l merit de avëi lascià fé la prima streda da Pruca a Urtijëi giaurida tl ann 1856. Cun chësc stradon tres l fonz dla valeda ie Gherdëina unida cunlieda cun l mond dedora, cossa che à crià pusciblteies de venduda nueves per i prudoc dla val y sustenì l turism che fova tl lëur de se svilupé bel plan.

Villa Lenert

Franz Moroder de Plan de Mureda ova restruturà ntëur l 1874 la pitla cësa da paur de Lenert metan a jì si produzion d'ert sacrela coche rama nueva dla firma "Gebrüder Moroder". Tl 1906 àl cumprà n istitut d'ert a Offenburg che si fions Eduard y Rudolf à po menà inant. Sa Lenert y a Offenburg laurovel ti ani de majer suzes nchin dl 1914 nchina n 40 artejans artistics. L nepot Norbert à mo ziplà te chësta berstot storica nchin dan puec ani. Ncuei iela data su.

Lizeum d'ert "Cademia"

Bera Ferdinand Demetz da Furdenan ova giaurì tl 1872 la prima berstot de furmazion publica per scultura a Urtijëi. La cësa da de plu partimënc tl raion a ost de Urtijëi ie plu tert, tl 1938, unida cumpreda dal chemun y adateda per trapiné tlo ca la Scola prufescionela che fova sun la plaza Stetteneck. Tl 1999 iel unit fat su tla medema luegia na cësa nueva per l lizeum d’ert “Cademia” d’al didancuei.

Capela di morc

N lecort di tumei tla Prima viera mundiela iel unì fat su dlongia la dliegia, pra l ruf de Sant Anna, na capela aldò de proiec dl dessëniadëur y nseniant dla Scola d'ert de Urtijëi Adolf Keim. Tla costruzion turonda mez stluta cun tët da doi eles iel na pietà dl 1921 zipleda y depënta tla semienzes dl bront da Ludwig Moroder. Da les pertes iel tofles cun i inuemes di saudeies tumei te tramedoi vieres. 

Dlieja de Sant Antone

Na prima dlieja sun plaza Sant Antone vën nunzieda tl 15ejim secul, ma la ie plu vedla. Dl 1676 ie la dlieja unida fineda cun l tët ërt da doi eles coche la cunescion ncuei. Ti ani 1870 iela unida restaureda l prim iede. La figures sun la pertes dl autere dl 1684 reprejentea san Ruprecht y san Miculau. La cueva de Lourdes ie zerileda cun minerei dla Mont de Sëuc, la tofles dl autere ie de Josef Moroder Lusenberg, la scultures de artisć de Gherdëina.

Dlieja de pluania de San Durich

Dl 1796 finen de frabiché la dlieja de pluania nueva sun n grunt dl luech de Pana. Ala fin dl ann 1799 vëniel benedì l autere dl costrutëur de auteresc Stampa, che vën pona baratà ora dl 1870 cun n autere neoromanich de J. Schneider. Pervia dl aumënt dla populazion iel pona dal 1905 al 1907 unì njuntà la doi capeles aldò de dessënies de J. Rifesser da Stufan. I auteresc da les pertes y l aredamënt scultorich ie de artisć de Gherdëina.