Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Zusatzinformation
1.800 - 1.899 n. Chr.
Sortierung
130

Ferdinand Stuflesser, Ars Sacra

Tl 1875 ova Ferdinand Stuflesser giaurì la berstot de scultura jal mesc de Petlin – cun n local de lëur de n’autëza de 15 m per pudëi lauré sun i auteresc. Tl 1910 à si fi Johann sëurantëut la berstot slargian ora la firma de viers di marcëi dl’Americhes.

Coche una dla puecia prima berstotes dl lëur d’auteresc dl Òtcënt ie chëla de Stuflesser stata bona de se adaté amplian si lëur nce a derturedes de aredamënc y ogec artistics de dliejes. Ncuei vën la firma meneda tla cuinta generazion coche “Ars Sacra 1875 Ferdinand Stuflesser” a Puntives.

Ustaria da Mauriz (ncuei Hotel Adler)

Tl 1288 vëniel nunzià n mesc dal inuem Ortiseit tla pert plu vedla dl paesc de Urtijëi. L muda tl tëmp patron y inuemes (Moritzen, Daverda, Adler) y se svilupea coche ustaria, che Joseph Anton Sanoner compra tl 1810.

La familia Sanoner ie mo ncuei i patrons dla cësa. La ie unida restrutureda y amplieda plu iedesc danter l auter da Clemens Holzmeister y Luis Trenker), la ie la luegia de nasciuda dla sezion de Gherdëina dl Alpenverein tl 1885, y nce l prim pëir dla lum dla valeda ie unì mpià tlo tl scumenciamënt dl 1900. Ncueicundì ie l hotel n “Spa Resort”.

Hotel Dolomiti Madonna

Ntëur l 1898 ova l moler Christian Delago cumprà na cësa japé dla Scola d’ert y nijià ite cun si fëna  Josefina Schmalzl n café che i à pona amplià nchin tl ann 1906 tl “Dolomitenhotel Madonna”. Nce si berstot à Delago trapinà da Pedetliva tlo ca. Nsci pudovel ti pité ai ghesć – ora che 25 majons, n verzon y na veranda – nce n atelier da depënjer.

Tl 1908 ie te chësc hotel unì metù su l “Dolomitenalpenskiclub”, coche prim Skiclub dla valeda, y tl 1927 l Hockey-Club Gherdëina. Si cialé ora da ncuei ie l resultat de lëures de restruturazion y ampliamënt di ani 1950 y 1990.

Marienheim (ncuei Hotel Maria)

L ferleigher d’ert Franz Schmalzl de Ianesc ova tl 1872/73 fat su na cësa d’abitazion cun berstot sun plaza Sant Antone, ma bele ntëur l’ëuta dl secul fova l “Marienheim” l terzo majer hotel a Urtijëi  – cun na nudadoia y na sala da maië che se slargiova ora sun dut n partimënt.

Cun la Opzions ie l hotel passà tl avëi dl stat. Tl 1963 iel ora dla pert tl vest deventà na frabica nuzeda per l cumerz y l’abitazion ntan che la pert a ost ie unida trasfurmeda da Rosa Schmalzl tl Hotel Maria. Si familia mëina mo al didancuei chësc hotel.

Juech cun sciesserla "Kakelorum"

Danter i ogec che univa ziplei tradiziunalmënter tla valeda ujina Fascia per i ferleigheri de Gherdëina fovel nce juesc cun sciesserles fac cun gran lëur. L "kakelorum" funziuneia sciche na roulette, la sciesserla vën scirmeda tl turban o tla curona dla figura che à n corp cun laite na lerch ueta a forma de spirala. La sciesserla toma tres chësta spirala tla loses numeredes dl taier japé.

Moleta y portacondla

Mé na pitla pert dla roba da fé damat de Gherdëina fova depënta, la gran pert univa tlameda "marcanzia blancia". La fajova y fej cialé ca pervia di mecanisms ala bona che fajova muever la figures. Nsci sbinga l corp dla portacondla ntan che l moleta muev i piesc cun l furné dl carët. L univa nce fat pitla afes che sona n tamburdl, gialines che pëca, ciavalins che sbinga, arlechins che se muev y truep deplù.

Tofla de mostra de popes da lesures

Popes da lesures fova dal 1840 nchin ala Prima viera mundiela l articul de venduda prinzipel di zipladëures de chiena de Gherdëina. A fé la popes turnedes che univa pitedes te uni mesura fovel de bujën dla culaburazion de duta la familia: i braces, la giames, l mus y l corp univa fac separatamënter, dadedò univa chisc toc metui adum cun bachëc o lesures da codla y n pert depënc. La popes da lesures univa vendudes dantaldut tla Francia y tla Nghiltiera.

Lores

Dala pulicia dla lores de lën de zirm zipleda a na maniera realistica possen recunëscer l fortl dl zipladëur. Per pudëi manejé l scarpel cun segurëza univa l polesc tenì permez al pez de lën y cun la man univel fat muvimënc turonc a na moda che la sëuraspersa unisse mudeleda te curt tëmp. La tecnica de ziplé de Gherdëina univa n generel rateda scialdi asvelta.

Vaces

Motifs de tieres sciche chësta vacia punduda de zirm nia depënt univa ziplei te dut l Otcënt nchin ala Prima viera mundiela dantaldut te Funes per unì vendui ai ferleigheri de Gherdëina. L univa reprejentà na lingia de tieres: tieres esotics per l'arca de Noè ma nce - dantaldut tl cuntest dl romatizism alpin - tieres de nosc raions.