Danter i ogec che univa ziplei tradiziunalmënter tla valeda ujina Fascia per i ferleigheri de Gherdëina fovel nce juesc cun sciesserles fac cun gran lëur. L "kakelorum" funziuneia sciche na roulette, la sciesserla vën scirmeda tl turban o tla curona dla figura che à n corp cun laite na lerch ueta a forma de spirala. La sciesserla toma tres chësta spirala tla loses numeredes dl taier japé.

La fiertla de lën ie unida ciarieda cun chiena zipleda per la mené dal ferleigher o sun i marcei. La curones sun la pert dovia dla fiertla possa unì spustedes tres la vëtes, sun l banch de lën sainsom univel cuncià su, coche ogec de desmustrazion, ciavei y bëc. Adurvedes univa de tel fiertles nchin ala metà dl 19ejim secul. 

La pitura a tempera de Mëisules y Sas dla Luesa tla nrosadura ie de Peter Demetz da Fëur (1913-1977). Do la Segonda viera mundiela àl nsenià depënjer tla scoles d'ert de Sëlva y Urtijëi. Per Peter Demetz, che jiva scialdi gën da mont su, fova la cuntreda dla Dolomites na funtana rica de mutifs. 

Chësta gran bivalves duminova i plans de marea dla majera plataforma de carbonat dl tëmp dl Trias, che ne vën nia per debant tlameda Dolomit prinzipel y che ne curiva nia mé a na maniera valiva duta la Dolomites, ma nce na gran pert dl mer dla Tetis ozidentel. Cun la dolomitisazion se à la crosa spëssa belau for desfat, nsci che l ie mé restà si cuntenut.