Skip to main content

"Granda ie la forza dla memoria che sta ti luesc." (da Cicero)

Zusatzinformation
ca. 950 - 15 v.Chr.
Sortierung
70

Manarin, zapes y curtel fier

Tla luegia de cult y sacrifize dl tëmp dl fier sun Col de Flam iel tl 1848 unì giatà truep pec de belijia, ermes de fier y cëves de massaria depusitei ritualmënter. Pra l'ultima grupa toca nce i manarins, la zapes y i curtiei y n valgun pec de massaria per lauré l lën coche l boter (scarpel). Na zapa de fier à na scritura sun si mane.

Goba de n scude de fier

La pert zentrela gomba de mitel de n scude de lën dl tëmp dl fier tardif (6.-2. secul dan G.C.) ie unida abineda sun Col de Flam. La univa adurveda per prutejé l puni de chiche teniva l scude y ie fata defin aldò dl'ert da fever celtica. L repert possa vester na testemunianza dla presënza de cumbatënc celtics o che l univa tlo fat do ermes galiches. La pert de lën dl scude ne se à nia mantenì.

Framënc de buchei cun mane de Melaun

Framënc de buchei cun mane dla nsci tlameda "ceramica de Melaun" dla fin dl tëmp dl bront an giatà sal Lech Sant (Mastlé). Chisc buchei ie caraterisei da decurazions de ghirlandes y da de mëndri urnamënc vertichei a forma de ciadinela da les pertes. I univa adurvei dantaldut per rituai religëusc coche cuntenidëures per jeté ora licuic particuleres te lueges de cult o fussiei de brujeda .

Mola de na majenadoia rudënta a man de porfir

La mola da mené ntëur ie unida abineda n ucajion de giavedes de na cësa privata a Urtijëi y la possa unì dateda tl tëmp dl fier. Chësta sort de mola ie deriveda dala sort plu vedla a rurel y a tibla y la ova la medema funzion dla majenadoia mediterana tipica. Ma la fova carateriseda da doi ntaies da les pertes da pudëi cuncé ite tibles de lën che alesirova dassënn l mené ntëur.

Majenadoia a man cun tibla de porfir

Chësta tipica majenadoia mediterana de porfir local ie dl tëmp preroman y ie unida abineda te na cundizion de framënc sun Col de Flam. De pitla cuantiteies de graniei de blava (orde, avëina) univa jetedes tla fureda de passaje y majenedes tres l cuntat cun n sas plat nia muvibl che ne se à nia mantenì. L sas dessëura univa menà cun na tibla de lën. 

Rampin da pië pësc de bront

Chësta odla scëmpla ie plieda trëi iedesc tla forma de n U. La à na fin reguceda y na fin spiza. La ie na testemunianza che tl tëmp preistorich univel jit a pësc tl Derjon. L rampin de bront ie unì giavà ora cun d'autri ogec d'adurvanza de bront (fibules, odles, n buton, na varëta) te n'abitazion dl tëmp dl fier dal 4. al 2. secul dan G.C. sun Col de Flam. 

Doi sasc da majené dl tëmp dl fier

Chësta doi codles da majené de sas vulcanich unides a lum sun Col de Flam univa adurvedes a majené blava. I sasc da majené univa sfriei via y ca cun la man sun na plata da majené. L sas da majené dala forma turonda ie bonamënter unì sciaudà su tan dassënn che l se à sfendù. La rejon ie bonamënter stata n gran meldefuech tla cësa ulache l sas univa tenì su.